Xavi Sarrià
Vilaweb, 23/02/2012
Després de viure unes intenses jornades, he vist a la meua ciutat set hores de càrregues de la policia, adolescents estesos per terra amb el cap obert, furgonetes de la policia atacant com a punta de llança, mares amb nadons dins els cotxets fugint, ball de porres contra tothom que arribava a l'estació del Nord, detencions indiscriminades, comissaris titllant d'enemics menors d'edat, amenaces de grups ultres a centres educatius, antiavalots acorralant joves i agredint-los mentre se'n burlaven, etcètera.
Sí, he vist tot açò. Però també, i sobretot, he vist el coratge enorme dels estudiants valencians, de les estudiants valencianes, que en cap moment no s'han donat per vençuts. Tota una generació de joves sense futur, frustrats, enrabiats, estafats, que sofreixen la desocupació i la precarietat en el seu entorn immediat i que amb la seua dignitat han aconseguit de plantar cara a la política de Rajoy, Fabra, Sánchez de León i companyia. I ho han aconseguit amb unes imatges que han fet la volta al món i que han demostrat que uns centenars d'adolescents armats amb llibres i raons eren capaços de posar en evidència tot un impressionant desplegament de cossos de policia desbocats. I, per fi, ha emergit la València que estimem. Aquella València oculta que es coïa a l'ombra dels grans titulars de corrupció i de fastuositat. Aquella València que a peu de carrer ha dit prou i prou i prou.
Ara els culpables de la crisi criden a la prudència. No volen que açò siga Grècia, afirmen, com si ells no ens hagueren abocat a aquesta situació, com si nosaltres ens haguérem d'avergonyir del valor del poble grec. Ens creuen estúpids i diuen que algú, no se sap qui, no ha sabut gestionar la situació. Però, com diu Feliu Ventura, un fet aïllat podria ser atribuïble a un 'error', però tants dies de violència policíaca organitzada formen part d'una estratègia destinada a tallar de soca-rel tot brot de dissidència. Doncs ho lamentem, senyores i senyors. Perquè ací, com en molts altres indrets del món, hem perdut la por. La nostra primavera ha començat. Fem que la revolta germine en tota la societat.
Després de viure unes intenses jornades, he vist a la meua ciutat set hores de càrregues de la policia, adolescents estesos per terra amb el cap obert, furgonetes de la policia atacant com a punta de llança, mares amb nadons dins els cotxets fugint, ball de porres contra tothom que arribava a l'estació del Nord, detencions indiscriminades, comissaris titllant d'enemics menors d'edat, amenaces de grups ultres a centres educatius, antiavalots acorralant joves i agredint-los mentre se'n burlaven, etcètera.
Sí, he vist tot açò. Però també, i sobretot, he vist el coratge enorme dels estudiants valencians, de les estudiants valencianes, que en cap moment no s'han donat per vençuts. Tota una generació de joves sense futur, frustrats, enrabiats, estafats, que sofreixen la desocupació i la precarietat en el seu entorn immediat i que amb la seua dignitat han aconseguit de plantar cara a la política de Rajoy, Fabra, Sánchez de León i companyia. I ho han aconseguit amb unes imatges que han fet la volta al món i que han demostrat que uns centenars d'adolescents armats amb llibres i raons eren capaços de posar en evidència tot un impressionant desplegament de cossos de policia desbocats. I, per fi, ha emergit la València que estimem. Aquella València oculta que es coïa a l'ombra dels grans titulars de corrupció i de fastuositat. Aquella València que a peu de carrer ha dit prou i prou i prou.
Ara els culpables de la crisi criden a la prudència. No volen que açò siga Grècia, afirmen, com si ells no ens hagueren abocat a aquesta situació, com si nosaltres ens haguérem d'avergonyir del valor del poble grec. Ens creuen estúpids i diuen que algú, no se sap qui, no ha sabut gestionar la situació. Però, com diu Feliu Ventura, un fet aïllat podria ser atribuïble a un 'error', però tants dies de violència policíaca organitzada formen part d'una estratègia destinada a tallar de soca-rel tot brot de dissidència. Doncs ho lamentem, senyores i senyors. Perquè ací, com en molts altres indrets del món, hem perdut la por. La nostra primavera ha començat. Fem que la revolta germine en tota la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada