Ferran Suay: "Els valencians patim el condicionant que les nostres autoritats estan a favor del genocidi lingüístic"

'Sortir de l'armari lingüístic' és el suggeridor títol de la guia escrita per Ferran Suay i Gemma Sanginés per a ajudar a viure parlant la nostra llengua, gaudint i sense patir mai per fer-ho.

J.E.T. L'Informatiu, 29 juliol 2010

Tot i ser valencianoparlant, ha canviat al castellà davant d'un desconegut? D'una persona amb aspecte de ser de fora? Pateix quan es troba en situacions com estes? Llavors, Sortir de l'armari lingüístic (Angle Editorial) és el llibre que estava esperant. Perquè l'obra, subtitulada "Una guia de conducta per a viure en català", escrit pel professor de Psicobiologia de la Universitat de València, Ferran Suay (amb qui en parlarem), i per la llicenciada en Psicologia i Master en teràpia de Conducta, Gemma Sanginés, dóna, d'una manera amena i molt aclaridora, algunes claus per a superar estos temors i conductes infundats però molt arrelats.

P: Com i d'on sorgeix la idea de fer el llibre?
R: En realitat, sorgeix perquè des de fa uns sis anys estem fent tallers per tot el territori del domini lingüístic, i també pel País Basc, per entrenar la gent per a mantindre la llengua amb més comoditat. El llibre recull l'experiència de tot eixe temps. Cal dir que sempre hem tingut por de fer receptes, perquè les receptes estan molt bé si funcionen sempre, però en aquest cas és difícil perquè les situacions són molt variades i les persones són molt diferents entre si, per la qual cosa és molt difícil trobar bones receptes. Per tant, al final, després de fer tallers amb, dalt o baix, 4.000 persones, hem pensat que la millor mètode era explicar-ho en forma de casos, de manera que cada persona poguera fer la lectura que li convinguera i aplicar-se les coses que li pareguen bé i deixar a banda les que no.

P: El títol de l'obra és molt suggeridor, però m'agradaria que resumira la intenció o l'objectiu que persegueix.
R: El llibre està adreçat a persones que volen viure en la seua llengua i que es troben amb problemes per a fer-ho, problemes que vénen de fora, però què també, d'alguna manera, sorgeixen de dins en el sentit que hem interioritzat la subordinació i per tant hem adquirit timidesa lingüística. Podríem dir que es tracta d'un llibre d'autoajuda per superar la timidesa lingüística (somriu).

P: L'obra s'escriu a València. Açò és casual o es pot vore com una motivació extra per la situació lingüística particular que es viu ací?
R: Ací al País Valencià es dóna una condició particular que ens diferencia d'altres zones del territori, i és que les autoritats estan d'acord amb el genocidi lingüístic. En les Illes no n’estan tan obertament a favor i al Principat no ho estan. Tampoc és que facen una política d'allò més clara, però no és el mateix, sens dubte. Això fa de la nostra una situació especial, però essencialment no hi ha grans diferències al llarg de tot el territori. La conducta dels parlants, el que tendim a anomenar timidesa lingüística, és molt semblant a tot els territoris catalanoparlants i també al País Basc.

"Els governs que hem tingut des de la restauració de l'autonomia, tal volta amb l'honrosa excepció del provisional d'Albinyana, han sigut governs clarament castellanitzadors, i s'han dedicat a legitimar en totes les circumstàncies i per a tots els usos i aspectes la utilització del castellà"

P: Entre els fenòmens psicològics que s'apunten per a explicar l'abandó o la posició de la llengua, s'anomena la seua vinculació a determinades idees polítiques o ideologies. Creu que en el cas valencià això es donaria de manera significativa?
R: Sí, però bàsicament perquè s'ha treballat molt. Els governs que hem tingut des de la restauració de l'autonomia, tal volta amb l'honrosa excepció del provisional d'Albinyana, han sigut governs clarament castellanitzadors, i s'han dedicat a legitimar en totes les circumstàncies i per a tots els usos i aspectes la utilització del castellà, i paral•lelament han deslegitimat l'ús del valencià, de manera que ha quedat com una opció que adopten persones amb una clara opció ideològica.

P: Al llibre exposen de manera didàctica diversos casos de catalanoparlants enfrontant-se a la situació de parlar en la seua llengua front a desconeguts o gent que els respon en castellà o fins i tot abruptament. Quin creu que cridarà més l'atenció dels lectors?
R: A cadascú li cridarà l'atenció el que li toque de més a prop (somriu). Pense que molta gent es podrà sentir reconeguda en Tomeu, el "parlant tímid", que fa referència a un tipus de persona amb una actitud obertament valencianista, en el sentit de dur els xiquets a escola en valencià, de parlar-los valencià, de consumir cultura en valencià, etcètera; però què després té una conducta indiferenciada d’aquells que no tenen esta ideologia. És a dir, que canvien al castellà amb tota facilitat. Molta gent s’hi trobarà reconeguda, però també hi haurà els que s'identifiquen més amb el que s'emprenya a tothora (riu). Depén de cadascú. En tot cas, insistisc que amb eixos casos no pretenem definir tota la diversitat que n’hi ha, sinó que en cada cas, a banda del protagonista, es toquen algunes altres tipologies de persones en relació a l'ús que fan de la llengua, que poden donar indicis als lectors de cara a l’aplicació en les seues pròpies vides.

P: El darrer cas que anomenava, el del nacionalista més bel•ligerant, m'ha resultat cridaner quan ho he llegit per ser un cas típic ací com a resposta a la situació que patim a les nostres terres. Al llibre assenyalen la seua actitud com a contraproduent.
R: És que en qualsevol situació és contraproduent perdre l'oremus, perquè eixe home que perd els papers, per molta raó que puga tindre, perd l'atractiu per als seus fills, per als seus amics, per als qui l’envolten. Malgrat tot, nosaltres no neguem en cap moment que tinga dret a enfadar-se, sinó que ens preguntem a qui ajuda o a qui perjudica amb la seua actitud.

P: En tot cas, el llibre desprén una actitud molt positiva, fins i tot a l'hora de replegar casos com els dels forans que aprenen i intenten usar la llengua, que deixen una sensació molt agradable. Volien també donar-nos ànims?
R: Seria molt ambiciós això (riu), però nosaltres des del principi hem tingut l'interés de donar-li un enfocament en positiu. Tractem d'abordar les situacions en positiu, no entrar en desqualificacions ni culpar uns altres, que és una cosa molt habitual. Per exemple, són molts els casos que ens trobem assistents als tallers que diuen: "És que hi ha gent que viu 30 anys ací i encara no parlen valencià ni hi tenen cap interés, ni ho faran mai". Però quan els preguntes en quin idioma els parlen els que se’n queixen, solen respondre de manera unànime que en castellà. A nosaltres, el que ens interessa és canviar l'actitud i la conducta d'estos parlants, dels que se’n queixen però acaben parlant castellà, per tal que deixen de queixar-se’n, de patir, i que parlen valencià. Eixe seria l'enfocament. No busquem culpables, volem que els qui vulguen viure en valencià ho puguen fer més còmodament.

P: Finalment, tinc una curiositat. El llibre compta amb l'ajuda de la Generalitat de Catalunya. Com és això? Varen buscar ajuda de la valenciana o d'institucions com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua?
R: No, nosaltres no buscàrem res. El fet que siga així és que la idea de fer el llibre ens la proposà Alfred Bosch, Coordinador de l'Àrea d'Història i Pensament Contemporani del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, que coneixia els nostres cursos i volia que els plasmaren en un llibre. Però, nosaltres no hem tocat a la porta de cap institució. En tot cas, mai ho hauríem fet a la de la Generalitat Valenciana, perquè coneixem de bestreta quina en seria la resposta.

Víctor Labrado: “Ens sentírem com deportats per fer classes en la nostra llengua”

Quinze anys després de la primera edició, es reedita 'La Mestra', el llibre que novel·la la lluita de Marifé Arroyo, una docent que va patir la persecució a principi dels vuitanta per ensenyar als xiquets en valencià.

L'Informatiu. SANDRA CAPSIR. 26 juliol 2010

“En las escuelas nacionales de Bárig, desde hace varios años, los niños salen muy mal preparados, y todo porque la directora de un pueblo de habla castellana es más catalana que los catalanes”. Era gener de 1982, el que es va anomenar Batalla de València havia arribat al punt de màxima tensió i agressivitat. L’escola de Barx i la seua directora esdevenen l’objectiu d’una persecució destinada a evitar la implantació del valencià a l’escola. Víctor Labrado, l’escriptor de La mestra, es pregunta encara per què s’anomenà 'batalla' “si només vam rebre nosaltres”.

Marifé Arroyo és la protagonista de La mestra (Bromera), crònica dels fets esdevinguts a l’escola de Barx entre 1974 i 1982. Es tracta de la història verídica d’una dona d’origen castellanoparlant que en arribar a Barx s’entossudeix a educar als seus alumnes en valencià. Sense saber-ho, Marifé s’anava a convertir en el símbol de tota una generació de joves professors disposats a lluitar per la dignitat del valencià i un model d’ensenyament progressista. Tots els fets que s’hi expliquen són reals i també les persones, que apareixen amb noms i cognoms. Però tot i que hui la història de la repressió i expulsió de Marifé es vista com un exemple d’heroïcitat i de compromís amb el valencià, en aquell moment, els protagonistes ho visqueren com una derrota. Al recer de la Batalla de València, l’oposició a aquest intent pioner d’introduir el valencià a l’escola es converteix en una persecució contra la mestra que acaba amb la seua expulsió com a directora del centre.

Sense saber-ho, Marifé s’anava a convertir en el símbol de tota una generació de joves professors disposats a lluitar per la dignitat del valencià i un model d’ensenyament progressista

Víctor Labrado va compartir amb Marifé aquells anys de lluita a l’escola de Barx i es converteix en un narrador de luxe de la successió dels esdeveniments. “Quan comence a escriure el llibre és l’any 1983 i és una reacció a una derrota personal. Ens sentirem com deportats per voler fer classes en la nostra llengua. De fet, em va servir per superar el sentiment de derrota i frustració”, comenta l’escriptor Víctor Labrado. Amb el pas del temps, però, la percepció canvia i Víctor reconeix que la derrota no ho fou tant, entre altres coses, “perquè els nostres alumnes portaren els seus fills a escoles en valencià i els néts dels qui en aquell moment ens ho prohibiren reben també hui ensenyament en valencià”.

No obstant això, tot i que les circumstàncies han canviat, l’escriptor de Sueca lamenta que continua sent necessari l’activisme lingüístic i la reivindicació de la societat civil perquè les institucions “les hem tingudes sempre prou en contra, bastant en contra, molt en contra o un poc a favor, com és el cas dels temps dels tan oblidats consellers Barceló i Ciscar”. Li preguntem on situaríem les institucions actuals i Víctor no dubta en denunciar situacions que s’estan produint en alguns centres als quals se’ls ha denegat la creació de les línies en valencià. “En realitat, anomenem línies en valencià les bilingües. Si ho penses, la línia en valencià garanteix xiquets que parlen i escriuen bé en castellà, i a l’inrevés no ocorre. Però és que per començar, fora de l’àmbit educatiu, és molt discutible que el valencià siga llengua cooficial. Quina classe de llengua cooficial és aquella que ni tan sols els funcionaris saben ni estan obligats a saber?”.

No obstant això, Víctor creu que cal situar-se en la vessant optimista i estar satisfet del treball ben fet. “Hem avançat molt, podem estar-ne contents. Amb pocs mitjans, poca gent i poc poder institucional, s’ha fet molt. La mestra és una història representativa de moltes altres realitats, és una metàfora, s’ha convertit en un element identificatiu”.

La reedició de La mestra arriba 15 anys després de la publicació i en el 25 aniversari de les primeres Trobades d’escoles en valencià. Víctor no pot amagar la satisfacció perquè Edicions Bromera haja decidit reeditar aquest llibre i amb l’aval de persones que se’l creuen, com són Diego Gómez, president d’Escola Valenciana i autor del pròleg, i l’escriptora Carme Miquel, a càrrec de la introducció. I és que ens trobem davant d’una història que, atenent les situacions que encara hui viuen alguns centres i alumnes que tenen dificultats per accedir a l’ensenyament en valencià en la totalitat dels seus estudis, continua vigent.

A Joan Ignasi Pla i Ximo Puig

Pere Mayor. Publicat al Levante-EMV, 24/07/10. 

Amic Joan Ignasi, te´n recordes què estaves fent l´11 de maig del 2001, a les 11 del matí? Per evitar-te haver de consultar l´agenda, et refrescaré la memòria. Estaves a la Societat Coral El Micalet amb Joan Ribó i amb mi, defensant la necessitat d´incloure el requisit lingüístic en la funció pública. Res més que això. Feia poc que havíem tancat l´acadèmia i era un moment magnífic per començar a parlar de mesures, efectives i palpables, de normalització de la nostra llengua. Nosaltres vam decidir ser el front polític d´aquesta iniciativa d´Escola Valenciana i altres entitats. T´he de dir que aquella foto va ser del tot necessària. Una fita. Que el teu partit donara suport obria un camí per aconseguir canviar l´estatus del valencià en l´administració i suposava esmenar la pàgina a la política lingüística que Lerma i companyia vàreu practicar quan governàreu. Han passat els anys. El Govern de Camps no sols no ha caminat per la senda de la normalització, sinó que ha pres el camí que, ni tant sols Zaplana va gosar caminar. Davant això, tu i el teu grup parlamentari heu pactat la Llei de la Funció Pública amb el PP de Camps, on el requisit ni apareix. El PP no sols està laminant l´escola en valencià, sinó que d´ara endavant, amb el vostre ajut, els opositors hauran de demostrar que saben valencià una vegada hagen aprovat l´oposició. No mai abans. O siga, que el teu secretari general, successor teu, t´ha fet defensar tot el contrari que el que tu, quan vas ser secretari general, defensares. Pactant amb el PP, és clar. En els últims dies, Ximo Puig, el teu company d´escó, estava molt irritat amb Morera perquè el Compromís havia pactat amb el PP la Llei de Règim Local, per garantir, entre altres, que amb un regidor s´hi pot tindre grup municipal, mentre que el PSOE havia decidit excloure´s. De fet, Ximo li va retreure a Morera eixa cançoneta de que si la gent del Bloc som de dretes perquè pactem amb el PP en algun ajuntament. Mira, jo no vaig pactar amb Camps l´Estatut. Ni estic d´acord amb la pèrdua de Bancaixa i la CAM, que els membres nomenats pel teu partit a Bancaixa i la CAM aprovaran. T´insistisc: pense que la foto de l´11 de maig del 2001 va ser positiva. Ribó segur que ho pensa. Només tu has canviat d´opinió. No trobe explicació. O sí, perquè el teu company Ximo Puig és capaç de votar en contra del requisit lingüístic o contra l´Institut Ramon Llull en les Corts i al mateix temps enrotllar-se amb la bandera de la llibertat d´expressió per defensar les emissions de TV3 a Morella. Que algú els explique a la gent d´Escola Valenciana per què, per exemple, Ximo Puig diu sí a la TV3 i no al requisit lingüístic. En conseqüència em pregunte per què Escola Valenciana, Acció Cultural i tants altres entitats que han impulsat una plataforma pel Requisit Lingüístic, amb el nom de Sí al Valencià, encara no han fet declaracions contundents contra la decisió del PSOE de votar contra el requisit. Dic jo que tampoc no passaria res si aquestes entitats no pensaren només en les ajudes públiques que reben (s´entén que del PP, no; per tant, vostès mateixos) i foren ­exigents, d´una vegada per totes, amb un partit, el PSOE; que no sols ha permès la pèrdua de les caixes valencianes d´estalvi o l´Estatut, sinó que ara vota contra el requisit. Sempre, poca casualitat, de la mà del PP.

Escola competent i multilingüe

22/07/ 2010. Al Pica'm. De Manuel Pérez Saldanya

La Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià estableix que «qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d´estar capacitats per a utilitzar el valencià en igualtat amb el castellà». Es tracta d´un principi igualitari i d´una mesura enriquidora per als nostres escolars: tots han de dominar les dues llengües oficials en acabar el cicle educatiu.

És també una mesura de cohesió social: que tots els valencians coneguen les llengües oficials implica que poden usar-les a tot arreu i que ningú no pot quedar exclòs ni marginat. Amb un avantatge final importantíssim en el món actual: sols un bilingüisme ferm és un pas segur cap al multilingüisme que exi geixen les societats més preparades. L´any 1997 el govern valencià del Partit Popular va aprovar els decrets que estructuren el sistema educatiu valencià en programes plurilingües: dos programes en valencià (el d´Ensenyament en Valencià i el d´Immersió Lingüística) i un tercer en castellà, on s´imparteix en valencià l´assignatura de valencià i, a partir de tercer de Primària, el Coneixement del Medi i, optativament, altres matèries (Incorporació Progressiva).

El model plurilingüe ha aconseguit un alt grau d´acceptació com el mateix conseller d´Educació, Alejandro Font de Mora, reconeixia fa uns dies, i com mostra, l´augment, any rere any, de les xifres de matrícula en programes en valencià. Si algun problema ha generat és precisament que no s´han atés moltíssimes sol·licituds de programes en valencià ni s´ha assegurat que l´assignatura de Coneixement del Medi s´impartisca realment en valencià en tots els centres privats i concertats.

Però, contràriament a la dimensió preocupant d´aquests problemes, la proposta que sembla haver plantejat conselleria va just en sentit contrari.

No s´encamina a reforçar la presència àmpliament sol·licitada de més valencià sinó a eliminar la possibilitat d´incorporació progressiva limitant-la a un «màxim» d´una assignatura, a més de la de valencià. ¿Com es pot aconseguir així l´objectiu de domini lingüístic paritari que estableix la Llei d´Ús? El fet que hi haja hagut algun problema puntual de famílies que han volgut escolaritzar els fills únicament en castellà no pot ser una raó per a qüestionar un model que ha assolit un alt grau de consens i acceptació. Els problemes que hi haja, i ja n´hem apuntat uns quants, s´han de resoldre des del mateix consens i responsabilitat. Cal que la conselleria, abans d´impulsar cap canvi sobre el model educatiu, l´avalue amb serenitat, amb estudis rigorosos i amb el consens de tots els implicats.

Cal que explique a la societat els avantatges d´una aplicació correcta del model actual i el fet que tots els estudis realitzats al llarg de dècades conclouen invariablement que els alumnes escolaritzats en programes d´ensenyament en valencià tenen una competència en castellà igual o superior a la dels alumnes que s´han escolaritzat en castellà i són els únics que aconsegueixen dominar de manera equilibrada les dues llengües.

En un món plurilingüe, en què se´ns demana el domini de diverses llengües i habilitats cognitives complexes, la solució és incentivar la competència lingüística, començant per la llengua pròpia, i fomentar l´acord entorn d´una societat segura en la seua identitat i en el respecte a totes les opcions.

Les aparents reivindicacions de l´anglès i el plurilingüisme es converteixen en fum de botja o en simple propaganda si no hi ha primer un bilingüisme real en les llengües que són pròpies dels nostres estudiants.

L´unilingüisme cap a on podrien derivar algunes propostes no sols implica un tancament mental sinó també un atac contra la formació competent dels nostres escolars i contra una societat més valenciana i oberta.

Francesc Ferrer Pastor. In memoriam.

Pàgina 26, 19/07/2010. Article de Josep Daniel Climent

L’11 de juliol de 2000 ens deixava, a l'edat de 82 anys, Francesc Ferrer Pastor, pocs mesos després d’haver rebut un merescut homenatge, la medalla d’or de la Universitat de València, que li fou atorgada el 4 de febrer d’aquell any. Han estat diversos els estudiosos de la seua obra que reconeixen que ha sigut el valencià que ha fet més per recollir i sistematitzar el lèxic valencià. Fins i tot Antoni Ferrando el considera com «el lexicògraf valencià del segle XX», i «el personatge que més ha treballat en la replega i difusió dels mots valencians», i Emili Casanova afirma que «ha estat l’home dels diccionaris, qui ha ordenat lèxicogràficament el cabal lèxic valencià i l’ha posat al servici dels valencians i de tota la comunitat lingüística».

I tot això des de la seua formació autodidacta. De fet, Ferrer Pastor començà a treballar el 1941 com a maquinista dels diaris «Jornada» i «Levante», fins que el gener de 1942 va sofrir un accident laboral en el qual va perdre la mà esquerra. A partir d’aquell moment, va haver de dedicar-se a les tasques de corrector, per la qual cosa va mantenir un constant contacte amb la lletra escrita, amb les paraules. Posteriorment, va realitzar el mateix treball a la impremta de Federico Doménech i al diari Las Provincias.

Assistí el 1949 al primer curs de llengua de Lo Rat Penat, impulsat per Carles Salvador i impartit per Enric Valor. Acabat el curs, Ferrer Pastor va obtenir el títol de professor de valencià i va integrar-se en la plantilla de professors d’aquests cursos, la qual cosa li permeté establir unes bones relacions amb Carles Salvador, Enric Valor i Josep Giner. A partir d’aquells moments, Ferrer Pastor s’involucrà profundament en el treball i l’estudi sobre el valencià, primerament com a professor dels cursos de Lo Rat Penat i, poc després, com a estudiós de la llengua, se centrà en el camp de la lexicografia i, posteriorment, com a editor de llibres i materials per a l’estudi de la llengua.

La seua ha estat una impagable tasca de replega del lèxic valencià que s’ha traduït en una voluminosa i popular obra lexicogràfica, la primera duta a terme al País Valencià amb uns nivells de qualitat i de criteris científics i la que ha estat més útil per a la protecció i promoció del valencià entre milers de valencians fins l’actualitat. Fruit del seu treball són el «Diccionari de la rima» de 1956, el «Vocabulari valencià-castellà» (1960) i el «Vocabulari castellà-valencià» (1966), l’obra lexicogràfica més popular del segle XX, el «Diccionari General» (1985), les «Lliçons d’ortografia» (1973), el «Diccionari valencià escolar» (1987), el «Diccionari escolar valencià-castellà i castellà-valencià» (1994) i la «Gramàtica Valenciana» (1994).

En definitiva, Ferrer Pastor va viure una vida dedicada a l’estudi i a la confecció de moltíssims materials realment útils per a l’alfabetització dels valencians en una època ben difícil, en la qual ensenyar-se a llegir i escriure en la pròpia llengua era perseguit i mirat amb desconfiança. Per tots aquests motius, la seua figura i el que ell representa ha estat objecte de repetits homenatges per part de diverses institucions com de la Societat Coral El Micalet (1993), la revista Saó» (1998) o el CEIC Alfons el Vell de Gandia (1995). El 1988 va rebre el premi Sanchis Guarner de la Diputació de València a la globalitat de la seua obra, el 1994 se li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes, el 2000 la Universitat de València li va concedir la medalla de la institució i el 2001 la Mancomunitat de Municipis de la Safor ha establert el Guardó Ferrer Pastor de la Mancomunitat de Municipis de la Safor. Recordar ara la seua obra i la seua tenacitat en l’estudi de la llengua ens ha d’esperonar els valencians actuals a reivindicar un major ús social del valencià, element imprescindible de la nostra personalitat.

Josep Daniel Climent és autor de «L'interés per la llengua dels valencians (segles XV-XIX)», «L'obra lingüística de Lluís Fullana i Mira» i «Les Normes de Castelló, l'interés per la llengua dels valencians al segle XX».

Escola Valenciana planteja un model alternatiu al “plurilingüisme” de Font de Mora

Des d’Escola Valenciana es considera que Font de Mora pretén enfonsar i soterrar el valencià amb estes suposades jornades sobre plurilingüisme. Representants de l’entitat es van concentrar ahir a les portes de l’Oceanogràfic per a repartir informació sobre el model d’escola plurilingüe que es defensen.

Font: L'INFORMATIU. 07 juliol 2010

“Escola Valenciana està preparant el V Congrés de l’entitat per a l’any 2011, que centrarà la temàtica del plurilingüisme educatiu amb experts internacionals i el rigor d’estudis i experiències de comunitats bilingües d’altres parts del món, de les comunitats autònomes amb llengua pròpia i amb tot tipus d’experiències educatives sobre el tema”, va anunciar ahir Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, a les portes de l’Oceanogràfic on es va concentrar una representació de l’entitat per tal de donar en mà als assistents a les Jornades de la Conselleria d’Educació el Pla per l’Escola Plurilingüe un document que explica “quin és el model de plurilingüisme a territori valencià que es defensen”.

El tema del plurilingüisme educatiu interessa molt als integrants d’Escola Valenciana i diversos membres de la Comissió d’Educació de l’entitat figuren entre els 400 assistents que es van apuntar a este esdeveniment. Segons un dels coordinadors de la Comissió d’Educació de l’entitat: “Es consolida l’apagada d'iniciatives entorn a una autèntica educació plurilingüe en el nostre territori. Ahir vam assistir a la I primera jornada sobre plurilingüisme organitzat per la Conselleria d'Educació, una jornada caracteritzada per la nul·la presència de la nostra llengua; per les intervencions desafortunades (amb escàs rigor científic) del director general de millora de la qualitat de la Comunitat de Madrid i del secretari de política lingüística de la Xunta de Galícia”.

A més a més, va afegir, “l'atenció a l'alumnat nouvingut i els programes d'immersió lingüística van estar literalment maltractats i l'atenció a les llengües minoritzades, totalment ignorada”.

A més Escola Valenciana es va mostrar totalment d’acord amb una declaració del conseller Font de Mora on va afirmar que  “en una comunidad bilingüe como la nuestra las dos lenguas, castellano y valenciano, se han convertido en puentes para la comunicación y el entendimiento porque las lenguas sirven para unir, no para separar. Nuestras dos lenguas han de sumar y deben ser un elemento de unión”. No obstant això, Diego Gómez va afegir que “ja hi ha prou de tanta hipocresia per part de Font de Mora i que acomplesca el que diu, n’estem farts de tanta paraula que s’emporta el vent”.

En este sentit, el president de l’entitat es va sentir “profundament enganyat” per Font de Mora després d’haver escoltat declaracions del conseller del tipus: “volem que les famílies valencianes tinguen dret a escollir en quina llengua volen que estudien els seus fills”.

Gómez va recordar que “el conseller s’aplique el que diu ja que actualment el 62% de les famílies que matriculen els fills a les escoles volen que estudien en valencià, garantia de plurilingüisme, mentre que només ho poden fer el 33% i que més de 85.000 alumnes que estudien en valencià a primària no poden continuar els seus estudies en els programes plurilingües en valencià a secundària”.

De nou, Escola Valenciana espera una reunió amb el conseller Font de Mora per a parlar sobre els seus informes de demanda d’ensenyament en valencià i sobre el Pla per l’Escola Plurilingüe que l’entitat li va presentar el curs passat i que ha estat recolzat per més de 200 centres educatius.

Escola Valenciana li recorda al conseller que per a ser plurilingües abans cal ser bilingües, però que no s’equivoque, bilingües per igual amb les dues llengües oficials referides a l’Estatut.

Conselleria d'Educació fa servir el salari de la por

La persecució política i personal de Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, de part de la Conselleria d'Educació ha completat la caricatura dels polítics que exerceixen el seu poder com l'exerceixen aquelles organitzacions violentes que volen tindre els ciutadans dins del puny i fer i desfer al seu capritx.

Aquest abús d'autoritat ha demostrat una vegada més que el PP no té cintura política que el puga ajudar a encaixar les crítiques, les divergències polítiques i el corpus de bones pràctiques democràtiques. Ells prefereixen el càstig, la persecució, el salari de la por i, si pot ser, l'eliminació física, comunicativa o operativa dels col·lectius opositors a la seua praxis de perquè em dóna la gana.

Si alguna característica ens diu com són les persones que participen en el moviments socials i polítics del nostre País és que tenen una capacitat de compromís cívic que no han demostrat tindre els polítics que s'han dedicat a fer política per les raons que s'han quedat enregistrades en algun magnetòfon indiscret. Són altres motivacions, unes altres fibres sensibles i, fins i tot, una concepció diferent de la política i dels seus usos.

Els polítics del PP han anat perdent durant aquests darrers anys totes i cadascuna de les virtuts amb què es vist un servidor públic en l'exercici de les seues funcions i responsabilitats polítiques. A hores d'ara, han perdut la vergonya, creuen que són intocables, que estan per damunt de tot i de tots, que tenen patent de cors per anar fent la vida més agradable als seus amics i familiars. La llàstima és que van a deixar darrere seu un País endeutat, un País al que li han furtar el futur i les ganes de ser.

La Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera – Escola Valenciana vol denunciar la utilització d'aquest salari de la por, però també vol encoratjar els ciutadans i les ciutadanes perquè diguen prou a aquest abús de poder estantís que de tan immoral ens resulta fins i tot pornogràfic.

Escola Valenciana denuncia una campanya de «persecució política» contra el seu president

Publicat a l'Avui+El Punt el 2/07/2010

Diego Gómez no ha rebut cap notificació d'haver estat expedientat però relaciona la notícia publicada al respecte amb la «repressió» exercida per Educació

El president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, ha desmentit hui que haja estat expedientat per la Conselleria d'Educació i que s'haguera absentat del seu lloc de treball de mestre a una escola de Carcaixent, tal i com ha publicat el diari El mundo en base a fonts de la conselleria.

Tanmateix, ha declarat sentir-se centre d'una «campanya de persecució política» per part de la Conselleria d'Educació per ser el cap visible d'Escola Valenciana, entitat reconeguda per encapçalar el moviment cívic en defensa de la llengua pròpia.

«A mi no m'ha arribat cap notificació d'haver estat expedientat», ha assegurat, i ha aclarit que el 17 de juny va demanar permís a la direcció de l'escola per assumptes propis i que li'l van donar. Aquell dia va estar a la porta de la Conselleria d'Educació per presentar l'últim informe de manca de places d'ensenyament en valencià a les escoles.

Al respecte, Àngel Martí, gerent d'Escola Valenciana ha lamentat les ànsies «repressores» de la conselleria contra l'entitat i el seu president i ha exigit la fi de les «amenaces» i «represàlies» que ha atribuït al fet d'«exercir com a ciutadans valencians amb tots els drets i tots els deures que tenim».

Font de Mora va visitar Alzira i rebé protestes del professorat

Recull de premsa de Las Províncias del 2/07/2010

Protestas del profesorado

El balance que hace parte del profesorado y el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STPEV) es diferente al de Conselleria.

Este sector está en contra del aumento del ratio, lo que supone el incremento de número de alumnos por aula y también del recorte de optativas ofertadas por lo que desde el claustro de profesores del Ies José María Parra han entregado una carta al conseller solicitando mejoras en este sentido.

«El conseller ha hecho la intervención en castellano muestra de su política lingüística que no autoriza nuevas líneas en valenciano y que con el plurilingüismo se recortan las líneas en nuestro idioma», ha sido otra de las protestas que ha realizado Miquel Llàtzer, delegado del STEPV.

Durante el acto también se ha resaltado que la Conselleria ha invertido 66,7 millones de euros desde 2003 en la construcción de 15 nuevos centros en la Ribera. Y además de la próxima construcción del colegio García Sanchiz de Alzira, están en construcción cinco centros que suponen más de diez millones de euros.

Sin embargo en la comarca hay alumnos que siguen esperando tener nuevas instalaciones. Es el caso del colegio Carrasquer de Sueca que continúa sin tener fecha de licitación de obras. «El proyecto de ejecución está aprobado pero no puedo aventurar cuándo y en qué plazo vamos a sacar a licitación el colegio», ha manifestado María José Vargas, directora general.

La notícia a El seis doble

La política educativa del Consell és sols jocs de mans

La Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera vol denunciar públicament que la política educativa del govern valencià està més preocupada per frenar el creixement de la demanda de programes d'ensenyament en valencià i obstaculitzar la consolidació d'un model de qualitat educativa que de gestionar com cal el sistema educatiu valencià, dotant-lo de prou recursos, garantint infraestructures adequades, finançant-lo per combatre el fracàs escolar que pateixen els nostres centres educatius i que el conseller d'educació adjudica a l'herència socialista o, directament, a Zapatero, boc expiatori de tots els mals d'aquest món i del més enllà. Senyor Font de Mora, faça'ns un favor a tots els valencians i valencianes i dimitisca ja, i emporte's també al seu amic de les jaquetes a mida.

La plataforma pel requisit lingüístic es concentra davant el Palau de la Generalitat

29/06/10. Membres de la Plataforma pel Requisit Lingüístic davant el Palau de la Generalitat Recull de premsa: Camps aprova una llei retrògrada en matèria lingüística. La Llei de la Funció Pública no inclou el requisit lingüístic.  El PP exclou el requisit lingüístic de la llei de la funció pública valenciana